dimarts, 16 d’abril de 2013

Relacions positives

 

SABER JUGAR

Estem en un parc. Assegudes en un banc, dues mares observen els nens mentre juguen tranquil·lament. De sobte senten que un li diu a l’altre:

—T’odio! No vull tornar a jugar mai més amb tu!

Durant uns minuts cada nen juga pel seu compte, sense parlar ni parar atenció al company.
Al poc temps les mares observen com els dos nens ja tornen a jugar junts. Una comenta:
—Com poden fer això els nens? Passen d’enfurismar-se i barallar-se a tornar a jugar com si res hagués passat.
—És fàcil –comenta l’altra−. Prefereixen la felicitat i l’alegria de compartir a la intransigència i la soledat.
Traducció i adaptació del relat Saber jugar del llibre Aplícate el cuento – Relatos de Ecología Emocional de Jaume Soler i M. Mercè Conangla)

EMOCIONS POSITIVES, RELACIONS POSITIVES

L’anomenat sistema límbic és el centre cerebral que regula les emocions. Segons Daniel Goleman, és un sistema obert que, a diferència dels tancats, com el circulatori, es troba condicionat externament. Per això, la nostra estabilitat emocional depèn, en part, de les relacions que establim amb les altres.
Com dèiem a La proactivitat. Reaccionar o respondre?, la gestió de les nostres emocions és la nostra responsabilitat (o “habilitat per respondre”).  És la llibertat interior de la qual sàviament parlava Viktor Frankl.
Mireia Cabero, al seu llibre Invertir en felicitat – Psicologia i Coaching aplicats a la felicitat, diu que les emocions positives no només les creem en nosaltres, sinó que també les podem crear en la nostra relació amb els altres i ens recomana un seguit de bons hàbits:
  • Reconèixer l’altre com a persona, respectar-la i tenir-li consideració.
  • Manifestar un interès genuí per conèixer-la i comprendre-la.
  • Empatitzar amb ella.
  • Acceptar les diferències (la diferència ens enriqueix).
  • Autoobservar les nostres reaccions quan estem amb ella.
  • Acceptar les emocions negatives que sentim per ella i regular-les de la millor manera.
  • Identificar des de quina emoció ens hi relacionem preferentment (amor, admiració, enveja, ràbia...)
  • Esbrinar com estem contribuint al conflicte amb ella i afrontar les dificultats de forma resolutiva i no culpabilitzadora.
  • Dialogar més que imposar.
  • Tolerar els seus errors (també ella té dret a equivocar-se).
  • Cooperar més que competir.
  • Valorar-la pel que és més que pel que ha aconseguit o té.
  • Felicitar-la i reconèixer-la per les seves virtuts, valors o resultats.
  • Aprendre d’ella allò que té de valuós i desenvolupar-ho nosaltres.
  • Mostrar-li agraïment.
  • Obrir-nos i compartir amb ella el que ens vingui de gust.
  • Ser autèntics i naturals. Mostrar-nos tal com som.
  • Sentir afecte i compassió (en el sentit de comprendre i d’acompanyar en el patiment).
  • Ser generosos i altruistes més que egocèntrics.
  • Estimar més i millor.
  • Acompanyar-la en el seu procés emocional, permetre-li expressar les seves emocions, respectar el seu ritme.
  • Mostrar-nos confiables o dignes de confiança, gràcies a la nostra disposició a l’escolta.
  • Aportar-li tranquil·litat,  benestar i alegria.
  • Comunicar-nos des de la positivitat, el bon humor i l’amabilitat.
  • Viure (o conviure) amb ella i no per a ella.
  • Posar-li límits quan no respecti la nostra dignitat o els nostres drets.
  • Comunicar-nos assertivament, expressant sentiments, opinions i pensaments, sense agressivitat.
  • Criticar constructivament actes i actituds, mai la persona (ser) ni les seves emocions.

PRIMER COMPRENDRE

Stephen Covey deia que el principi més important que va aprendre en el camp de les relacions interpersonals fou el de “primer comprendre i després ser comprès” (el cinquè hàbit del seu best seller Los siete hábitos de la gente altamente efectiva).
La major part de les persones no escolten amb la intenció de comprendre, sinó de contestar. Estan parlant o preparant-se per parlar. Ho filtren tot a través del seus propis paradigmes, llegeixen la seva autobiografia en les vides de les altres persones. […] Constantment projecten la seva pròpia pel·lícula sobre la conducta de les altres persones. Els recepten les seves pròpies ulleres a tots aquells amb qui interactuen.”
Covey utilitzava la metàfora del compte corrent emocional per descriure el, també metafòric, “comerç entre els cors”. És com si tinguéssim un compte corrent emocional en cada persona amb qui ens relacionem. Fem reintegraments quan, a tall d’exemple, la traïm, l'escridassem o incomplim les nostres promeses. Fem dipòsits quan:
  1. L’entenem (cosa difícil quan volem tenir la raó).
  2. Parem atenció als detalls (en una relació les coses grans són les coses petites).
  3. Complim els compromisos.
  4. Aclarim les expectatives (expressem el que esperem, no ho donem tot per suposat).
  5. Demostrem integritat i interès genuí.
  6. Demanem disculpes (quan ens equivoquem o quan percebem que l’hem ferit).

TEMPS PER A LA REFLEXIÓ


Et suggereixo el següent: pensa per uns instants en una relació personal que et pertorba o que, simplement, t’agradaria millorar. Visualitza la situació i observa què està passant. A continuació repassa la llista d’hàbits i les formes de fer reintegraments i dipòsits en el seu compte corrent emocional i anota les teves observacions.
  • Quines emocions desperta aquesta relació?
  • Quins pensaments o creences hi ha al darrere?
  • Quines decisions has pres i quines conductes has tingut en conseqüència?
  • Quins hàbits generadors d’emocions positives ja has practicat? Quins has d’adquirir encara?
  • Quins han estat els teus darrers “reintegraments”? Quins “dipòsits”?
  • Què és el que no estàs acceptant de l’altre?
  • Què és el que no estàs acceptant de tu mateix?
  • Què necessites canviar?
  • Quin serà el teu primer pas?
El canvi depèn de nosaltres. Quan les persones arribem al coaching instal·lats en la queixa envers l’altre, els processos no avancen. El canvi de paradigma s'inicia quan comencem a fer-nos responsables i a actuar des del nostre cercle  d’influència.

FONTS D’INSPIRACIÓ I AGRAÏMENTS

Per a aquest post m’he inspirat en el llibres Invertir en felicitat – Psicologia i Coaching aplicats a la felicitat (Editorial UOC, 2012) de Mireia Cabero Jounou, Los siete hábitos de la gente altamente efectiva (Paidós Plural, 1997) d’Stephen R. Covey i El líder resonante crea más (Debolsillo, 2002) de Daniel Goleman.
En el bloc pots trobar dos articles relacionats: La proactivitat. Reaccionar o respondre? i Què és el que no estàs acceptant?
Amb tot l’agraïment a aquelles persones amb qui em relaciono i que són “mestres de vida”.  Diuen que “mestres de vida” són aquelles persones que no fan el que a nosaltres ens agrada i que tal vegada pensem que ens volen fer la guitza. Quan ens adonem de com reaccionem al que fan, aprenem. I quan el que fan no ens afecta –responem més que reaccionar– podem comprendre-les, i fins i tot ajudar-les.
Lluís Sanmiquel
Psicòleg Coach


L'ATUR NO S'ATURA - REPORTATGE A 8TV

Solidaritat i suport emocional

1 comentari:

  1. Molt bon recordatori de les bases d'una relació positiva.
    Enhorabona per l'artícle.

    ResponElimina