EL PODER D’AFRODITA
 |
| Naixement de Venus de Botticelli (detall) |
Entrà a l’assemblea dels déus de la mà d’Eros (amor) i d’Himeros (desig) i, a diferència d’altres deesses, fou lliure d’escollir. Es casà amb Hefest (déu de la forja i patró dels artesans) amb qui no va tenir cap fill. Afrodita li fou infidel i va tenir fills amb Ares (déu de la guerra) i Hermes (déu missatger).
Afrodita tingué també relacions amb molts mortals, com Adonis, un jove i atractiu caçador. El poder d’Afrodita va ser devastador per a moltes dones (com Fedra, la madrastra d’Hipòlit, el jove encisador que s’havia negat a honrar la deessa de l’amor) i transformador per a d’altres, com Psique, que sortí airosa de les tasques irrealitzables que la deessa l’imposà.
Afrodita és l’arquetip del
plaer de l’amor, la bellesa, la sexualitat i la sensualitat femenines. La dona
que viu l’arquetip d’Afrodita s’enamora freqüentment i amb facilitat. El seu
atractiu sexual i el seu magnetisme personal atrauen els altres dintre d’un
camp eròtic d’alt voltatge. Aquesta aclaparadora intensitat, meravellosa quan
l’amor és correspost, es transforma en un intens dolor quan la persona se sent rebutjada.
A més de l’impuls sexual i del poder de la passió, Afrodita representa l’instint de procreació per
assegurar la continuació de l’espècie així com la fertilitat i la creativitat.
Tan bon punt finalitza un projecte ja té una altra possibilitat que la fascina
amb la mateixa intensitat que troba en cada nova relació.
Curiosament, les
combinacions de parelles Afrodita – Hefest acostumen a funcionar. Hefest (Vulcà
en la mitologia romana) és de sentiments intensos però emocionalment contingut,
com el volcà a què fa referència el seu nom. Només quan entra en erupció pot
reaccionar amb gelosia i hostilitat davant l’atracció que Afrodita exerceix
sobre els altres. Hefest sublima la seva còlera amb el treball creatiu.
Traducció i adaptació de fragments del llibre Las diosas de cada mujer – Una nueva psicologia femenina, de Jean Shinoda Bolen
INFIDELITAT i COMPROMÍS
 |
| Graffiti Banksy a Bristol (A. Pingstone) |
Per què el membre “ofensor” de la parella treu importància al que és vist com
un esdeveniment traumàtic pel membre “ofès”? Segons Aaron T. Beck, això es deu al significat simbòlic: “En cap altra lloc
el pensament tot-o-res es dramatitza amb més claredat que en els assumptes
relacionats amb la fidelitat: un cònjuge
és fidel o infidel.”
La infidelitat té un sentit
de devastació per al membre agreujat —qui sovint s’hi refereix amb termes com traïció, perfídia o engany—, que la
veu com una inequívoca amenaça per a la relació i un cop baix a la pròpia
autoestima.
La infidelitat és una burla
a un compromís tàcit que
trenca la confiança essencial que assegurava que la relació era el primer i que
no se sacrificaria per cap caprici d’autocomplaença. La infidelitat canvia la
perspectiva que es tenia de l’altre membre de la parella, de manera que
qualsevol qualitat abans admirada es transforma ara en negativa, superficial o
decebedora.
Beck proposa un procés de reestructuració de la perspectiva d’ambos membres
de la parella en la línia de “destremenditzar” el succés i “descatrastrofitzar”
les conseqüències (“no podré confiar-hi mai més”, “m’ho pot tornar a fer una i una
altra vegada”, “ja no tinc cap influència”, etc.). Una comunicació regular i oberta ajudarà a ventilar els conflictes i a conciliar
les perspectives.
“En una relació que
trontolla, la infidelitat pot sonar a toc de difunts”
(Aaron T. Beck)
INFIDELITAT i DESLLEIALTAT
 |
| Contracte matrimonial (Museu Jueu NY) |
Així doncs, podem distingir dos
tipus d’infidelitats: la sexual, quan hi ha activitat sexual amb algú que
no és la parella estable, i l’emocional, quan un dels membres de la parella
manté un vincle emocional amb una altra persona, a qui dedica temps, atenció,
romanticisme o expressions d’afecte.
Deslleialtat no és el mateix
que infidelitat. La
deslleialtat fa referència a conductes que van en contra de la parella, com
aliar-se amb algú per danyar-la. La lleialtat implica posar els interessos de
la nostra parella per sobre dels interessos dels altres i per tant no aliar-se
ni prendre partit amb altres per posar-nos-hi en contra. La lleialtat implica
també recolzar i protegir la parella davant dels altres independentment del
judici sobre qui té la raó. La neutralitat és interpretada sovint com
deslleialtat, de la mateixa manera que ho és criticar o desafiar la parella en
públic. La infidelitat es vista per moltes persones com el súmmum de la
deslleialtat, una deslleialtat inacceptable que justifica la separació.
Entre les situacions que estan en l’origen de la infidelitat hi trobem: el sentir-se proper a algú que no sigui la parella, passar molt de temps junts i/o sentir-se atret sexualment; sentir-se lluny o desconnectat de la parella; les situacions on es consumeix alcohol o drogues i, en general, totes aquelles situacions que ofereixen l’oportunitat de ser infidels.
MODEL D’INVERSIÓ
El compromís implica aferrament psicològic i motivació per protegir i continuar la relació. A major compromís menor probabilitat d’infidelitat.
Des d’un punt de vista diferencial, la
insatisfacció conjugal seria la causa principal d’infidelitat per a les dones,
mentre que en el cas dels homes ho seria
el desig sexual. La probabilitat de que l’home es divorciï a causa de la
infidelitat de la parella és més alta que en la dona, fins i tot quan no
implica relacions sexuals.
En l’home, la motivació per
ser infidel podria estar més determinada per causes “pròpies” que en la dona. En general, les dones són infidels més en relació a característiques
de la parella que en relació a característiques pròpies.
LA PARADOXA DE BAUMAN
Totes les persones tenen el desig d’estimar profundament algú, i per trobar
la persona estimada cal estar en el mercat
de les relacions. No obstant, i aquesta és la paradoxa, estimar profundament algú vol dir comprometre’s i el compromís impedeix
estar en el mercat.
“Una parella és una relació contractual i condicional.
La relació incondicional es dóna entre pares i fills, però no entre adults.”
(Joan Garriga)
INFIDELITAT i CULPA
 |
| Mart i Venus enxampats per Vulcà, de Guillemot |
La culpa pels danys infligits
és aquella que ens porta a assumir el nostre potencial de fer mal i
la fi de la nostra suposada innocència. A més, la culpa ajuda —quan és
possible— a compensar de forma constructiva els danys causats. Quan no assumim la culpa, o no la compensem
adequadament, probablement l’haurem d’expiar “ull per ull” o alguna cosa pitjor.
Segons Joan Garriga, a El buen amor en la pareja – Cuando uno y uno
suman más que dos, els danys causats
es compensen fent alguna cosa bona per al altre, el perjudicat, i no
quelcom dolent en contra de nosaltres mateixos. Quan en una parella un danya
l’altre, la persona objecte del dany ha
de compensar el greuge venjant-se amb amor, que vol dir retornar el dany
però en una quantitat menor: “Si el perjudicat es limita a perdonar, d’alguna
manera queda en una posició de superioritat moral, mentre que si retorna el
dany, procurant que sigui una mica menor, restablirà l’equilibri i la igualtat;
tot i que pugui semblar el contrari, cuida també de l’amor en la relació,
sobretot al retornar en menor mesura. Si al contrari, es retorna el dany en major
mesura o amb acarnissament, llavors no solament no es restableix la vivència de
justícia, sinó que es fereix l’amor.” Ferir
l’amor és el principi de l’escalada de violència i del final de la parella.
“En general, les
infidelitats dolen i convé compensar-les,
sobretot si el pacte amb la parella
és de fidelitat.” (Joan Garriga)
“És una barbaritat fer-li
sentir a la nostra parella
que sense ella ja no hi hauria vida per a
nosaltres.” (Joan Garriga)
PARELLA DE TRES
 |
| Three of a kind, de Joan Fareham |
Infidelitat i gelosia van de
la mà i poden ser intercanviables
com causa o efecte. La gelosia infundada cap a un hipotètic amant pot arribar a
fer-se realitat com profecia d’autocompliment. De vegades, la gelosia pot
representar una invitació inconscient a que la parella marxi. En altres ocasions, pot respondre al desig
ocult de no ser la persona elegida (per exemple quan tenim el convenciment de
que no ens mereixem l’amor). La gelosia
pot ser, fins i tot, una recargolada manera de trobar l’autoestima gràcies a la
victòria en front d’un rival.
“La gelosia és una invitació
paradoxal a la infidelitat i aconsegueix el contrari del que sembla pretendre:
perdre la persona estimada en lloc de conservar-la.” (Joan Garriga)
DINÀMIQUES INFIDELS
 |
| Enviant el marit de vacances (Wellcome Library, London) |
- “Amant col·laborador o descompressor”. Es dóna quan un membre de la parella no està disponible sexualment —sigui per lluites de poder, desamor, aprenentatges familiars o socioculturals o per altres motius— i se sent alliberat quan l’altre pren un amant. L’statu quo de la parella sobreviu gràcies a la descompressió que proporciona l’amant. Té un altre avantatge: “la víctima” s’assegura el paper del bo.
- “Amant facilitador o espoleta”. En aquest cas l’amant és l’espoleta de la crisi i del posterior reajustament o separació. O sigui, l’amant és el facilitador d’un canvi que els membres de la parella són incapaços de fer.
- “Escalada bèl·lica”. Un dels dos (o els dos) membres compensen les ferides sofertes intimant sexualment amb d’altres persones, plenament conscients del mal que fan.
- “Coses de família”. Es dóna quan es repeteix el patró d’infidelitat que vam aprendre a la família: “ho faig igual que vosaltres” o “ho faig en el vostre lloc” (si a vosaltres no us va estar permès).
- “No posar tots els ous en el mateix cistell”. És típic de persones que tenen molta por a l’abandonament o pànic a deixar-se atrapar en una única relació i diversifiquen el risc tenint un o més amants.
- “Altres misteris”. Qualsevol altra dinàmica que ens resulti incomprensible en aquest moment.
“Ens passem bona part de la
vida amorosa perseguint quimeres,
però sols podem estimar en cada moment el que
és real.
Estimar el real ens atorga la possibilitat de ser feliços.”
(Joan
Garriga)
10 ESTRATÈGIES SEXUALS
 |
| El petó, de Marcel Oosterwijk |
Estratègies sexuals en les
relacions a curt termini
1. Els
homes desitgen mantenir relacions breus amb moltes persones diferents en major
mesura que les dones (20% dels homes, 5% de les dones).
2. Les
dones es mostren en major mesura incòmodes davant la insinuació d’una relació
sexual immediata, la qual rebutgen fins i tot quan la finalitat és una relació
a curt termini (55% dones, 35% homes).
3. Els
homes són menys exigents que les dones a l’hora d’elegir parella a curt
termini. Un 50% dels homes, en front d’un 70% de les dones, es declaren bastant
o molt exigents.
4. Els
homes manifesten major atracció cap als signes d’accessibilitat sexual de la
parella (65% homes, 50% dones).
5. Les
dones confereixen una major importància al fet que la persona ja estigui compromesa, tot i que es tracti d’una relació
esporàdica (75% dones, 65% homes).
6. Els
homes donen més importància a la joventut de les seves parelles, tot i que ambdós
(homes i dones) atorguen una extraordinària importància a l’atractiu físic.
Els homes
valoren amb major freqüència aspectes relacionats amb la sexualitat i la
reproducció: signes d’accessibilitat sexual, destreses sexuals, joventut (tots
ells molt poc valorats per les dones), així com la feminitat. Les dones, per
contra, valoren molt menys la masculinitat i, fins i tot en les relacions a
curt termini, valoren en major mesura aspectes com el romanticisme, la
sensibilitat, la sinceritat i la intel·ligència, entesa com adaptabilitat i capacitat
per obtenir recursos.
Estratègies sexuals en les relacions a llarg termini
7. No es
confirma la hipòtesi de que les dones se sentirien més geloses davant d’una
especial implicació sentimental de la seva parella que davant d’una infidelitat
merament sexual, mentre es confirma que els homes se sentirien més gelosos
davant d’una infidelitat sexual que davant d’una infidelitat emocional.
8. Tant
homes com dones valoren molt positivament la fidelitat sexual quan es tracta de
relacions a llarg termini. La fidelitat sexual ocupa posicions força més baixes
quan es tracta de relacions a curt termini.
“Sigui per
reduir la incertesa sobre la paternitat, per assegurar la inversió dels
recursos de la parella [...], per enfortir l’autoestima, per evitar les sancions
socials (comentaris burlescos o reprovatoris) o per tot plegat, el cas és que
tant un gènere com l’altre valoren de forma molt destacada la fidelitat sexual
de la seva parella.”
9. Tant
homes com dones rebutgen els signes d’accessibilitat sexual en potencials
parelles estables.
10. Els
homes donen major importància a l’atractiu físic que les seves parelles quan es
tracta d’una relació estable (75% dels homes li concedeixen molta o bastant
importància davant d’un 55% de les dones).
Segons Carlos Yela, autor d’aquest estudi, si bé es cert que hi ha trets
sexuals universals, com certs desencadenants de l’atracció sexual, que han
canviat a partir de canvis socials —com la revolució sexual, l’alliberament
femení o l’ús d’anticonceptius—, continuen
vigents moltes de les diferencies entre homes i dones presumibles en l’evolució
sexual dels nostres ancestres, factors que jugarien a favor de les tesis
sociobiològiques sobre la gènesi de les diferències de gènere. Aquestes
diferències, segons l’autor, no són una cosa intrínsecament negativa sinó que explicarien
la psicologia diferencial, i en cap cas justificarien cap diferència
jurídico-sociolaboral.
Font:
Análisis de la Teoría de las Estrategias Sexuales en la población española.
DONES i HOMES GELOSOS
 |
| Estàs gelós? (Paul Gaugin) |
Els psicòlegs que treballen des
d’una perspectiva cultural posen les
diferències de gelosia entre homes i dones en el procés de socialització
(rols i expectatives diferents per a homes i dones) i en la influència social i
cultural. La cultura determinaria les situacions generadores de gelosia i les
conductes esperables en aquestes situacions.
Des d’un perspectiva socio-cognitivista es posa
l’èmfasi en l’avaluació cognitiva que fa la persona que experimenta gelosia, atenent les amenaces i el grau
de traïció. La infidelitat és especialment amenaçant quan desafia algun aspecte
de l’autoconcepte de la persona que sent la gelosia (el rival es percebut com
superior) i quan disminueix algun aspecte de la qualitat de la relació.
Des de la psicologia evolucionista, les
diferències entre homes i dones pel que fa a la gelosia s’atribueixen a la
desigual energia que uns
i altres inverteixen en la reproducció dels seus gens i en la seguretat
d’aquesta inversió. L’home, a causa de la seva capacitat de generar
espermatozoides, podria fecundar un nombre indeterminat de dones mentre que la
dona, amb un període gestació de nou mesos, posaria tota l’energia en l’òvul
fecundat. Això explicaria la diferent estratègia sexual: l’home primaria la quantitat
de relacions mentre que la dona intentaria assegurar la probabilitat d’èxit
reproductiu posant els recursos en un nombre reduït de descendents.
Des d’aquesta perspectiva, la dona compta
amb la certesa de que el fill que espera és seu i que, per tant, perpetua
els seus gens. L’home, en canvi, necessitaria vigilar el comportament sexual de
la parella per assegurar la paternitat i la inversió en els seus propis gens.
“Així doncs, en els homes la gelosia
constitueix un mecanisme d’alerta davant les amenaces a la seguretat de la
seva paternitat. No obstant, per a les
dones la principal amenaça per a les seves cries és que la seva parella desviï
recursos cap a les cries d’altres dones amb qui mantingui relacions. D’aquí
que les dones evolucionin cap a la gelosia emocional perquè la infidelitat més
amenaçant per als seus fills consisteix en que l’home dirigeixi els seus
recursos cap a una altra dona i uns altres fills.”
Això és el que diu un estudi de la Universitat de Màlaga de 2014, que
vindria a confirmar els patrons descrits pels psicòlegs evolucionistes.
L’estudi conclou que les dones experimenten
una major intensitat emocional que els homes en ambdós tipus d’infidelitats
(emocional i sexual) i que se senten pitjor davant d’una infidelitat emocional.
Els homes viurien pitjor la infidelitat
sexual.
L’estudi assenyala, no obstant, que el tipus d’infidelitat que més estressa
està també influenciat per la
importància que cada persona (home o dona) atribueix a les dimensions emocional i sexual de la relació de
parella: “Les dones expressen que és la infidelitat emocional la que més els
afecta, independentment de la dimensió de la relació de parella que considerin
més important per a elles. No obstant, la resposta dels homes està subjecta a
certes variacions: es preocupen més per la infidelitat sexual, però quan
estimen que la dimensió emocional de la relació és la més important,
s’estressen més per la infidelitat emocional.”
Tots els estudis aporten llum si bé, com assenyalen els autors, tota
investigació que estableixi diferències psicològiques entre homes i dones ha de
ser molt curosa i en cap cas pot ser utilitzada com argument per legitimar la
desigualtat de la dona.
Font: Los celos en la infidelidad
emocional y en la infidelidad sexual: una perspectiva sociocognitivista.
GELOSIA i RIVALITAT
 |
| La gelosia, de Julio Romero de Torres |
“Descobrir que la nostra parella està interessada en un individu no desitjable socialment és un cop dur per a l’autovaloració personal. [...] És més acceptable, des del punt de vista social, que la nostra parella sigui infidel amb una persona valorada; una aventura amb una persona no desitjable suposa un major insult i amenaça l’autoestima. [...] Un tercer no valorat és el que més amenaça l’autoestima mentre que un de valorat amenaça l’exclusivitat de la relació.”
L’home presenta un major
sentiment d’inferioritat davant la infidelitat sexual que es podria interpretar com un indicador del
dany a l’amor propi masculí. La dona presenta preocupació, amenaça i ansietat
més altes davant la infidelitat emocional, mentre que l’home se sent
avergonyit, infravalorat i inferior davant la infidelitat sexual.
Font: Reacción de celos ante una
infidelidad: diferencias entre hombres y mujeres y características del rival.
GELOSIA PARANOIDE
 |
| Venus, Mart i Vulcà, de Tintoretto |
Les persones amb trets
paranoides llegeixen la ment (distorsió cognitiva que consisteix en pensar que sabem el que pensa
l’altre) i la seva desconfiança i perspicàcia són tan grans que prefereixen el
fet consumat (la infidelitat) a la incertesa que desperta una possible mirada,
insinuació o coqueteig.
La gelosia (real o
imaginària) sempre fa mal. La gelosia patològica és aquella que no té fonament i que es dispara
contínuament fins al punt de poder convertir-se en un trastorn de gelosia
delirant.
Les parelles que combinen
l’estil paranoide amb el dependent troben en la gelosia un compromís afectiu
malaltís. La persona
paranoide no pot deixar de vigilar una parella (dependent), la qual frisa per
veure-la gelosa. El patiment d’ambdues està assegurat.
Les relacions de parella amb
una persona paranoide no són tasca fàcil, sobretot si decidim no subjugar-nos: la seva
pertorbació serà directament proporcional al nostre grau de llibertat. D’altra
banda, la desconfiança com estil afectiu
bàsic és molt difícil d’eradicar. No hi pot haver relació sana si no hi ha
confiança.
Com diu Riso, la fidelitat és una
qüestió de decisió, de voluntat i d’autocontrol. Les persones desconfiades
que es transformen en assetjadores empenyen les seves parelles a buscar l’amor
en algú més confiat i respectuós (profecia d’autocompliment).
“Quan s’ajunten infidelitat i rancúnia tot
vola pels aires.
El perdó no hi té cabuda i les segones oportunitats són tan
llunyanes com la pau mundial.” (Walter Riso)
“Tant en la vida com en
l’amor, de vegades, l’esperança és la primera cosa que cal perdre.” (Walter
Riso)
TREURE AIGUA D’UN POU SEC
 |
| Pou sec, de Zefram |
“Romanem en relacions que no
funcionen per dues raons. Primera, perquè esperem que canviïn i, segona, perquè
ens van ensenyar que totes les relacions haurien de sortir bé.
Qui no ha vist
una i una altra vegada persones que tornen a antigues relacions que no van
funcionar? Qui no coneix dones que tornen amb homes que els han dit que no es
comprometrien mai? Si el que es busca és un compromís, per què tornar a la
persona que és incapaç de comprometre’s? Per què tornar per treure aigua d’un
pou sec?”
(Elisabeth Kübler-Ross)
PSICOLOGIA COACHING PER A LA PARELLA
La psicologia i el coaching ajuden a desvelar (treure el
vel, fer visibles) vincles, dinàmiques i realitats interioritzades que
actuen des de l’ombra en cada un dels membres de la parella, sovint influïdes
per vincles amorosos amb els nostres avantpassats, que tendeixen a propagar-se
al llarg de generacions.
La psicologia i el coaching
ofereixen una oportunitat de canvi dintre del respecte a la pròpia forma de ser, o sigui, sense tractar d’encaixar
les persones al "llit de Procust" d’una relació ideal de parella.
FINAL FELIÇ
Vaig anar a comprar un
final feliç, i vaig buscar i buscar però no el vaig poder trobar. Veient que no
el podia trobar vaig preferir invertir en un nou començament.
Traducció i adaptació d’un relat de Jorge
Bucay del llibre El buen amor en la pareja
– Cuando uno y uno suman más que dos, de Joan Garriga
TEMPS PER A LA REFLEXIÓ
- Què és el que més valores de la relació amb la teva parella?
- Quin és el compromís tàcit?
- Què significa per a tu la fidelitat?
- Com es compensen dintre de la parella els “deutes” pels danys infligits?
- En quines situacions has sentit gelosia?
- En quins moments has intentat “treure aigua d’un pou sec”?
- Què diuen de tu aquestes reflexions?
FONTS D’INSPIRACIÓ i AGRAÏMENTS
Per a aquest post m’he basat en el llibres: Las diosas de cada mujer – Una nueva psicologia femenina, de Jean Shinoda Bolen (Kairós, 2011); Con el amor no basta, d’Aaron T. Beck (Paidós, 2011); El buen amor en la pareja – Cuando uno y uno suman más que dos, de Joan Garriga (Destino, 2013); Lecciones de vida d’Elisabeth Kübler-Ross i David Kessler (Luciérnaga, 2012); Amors altament perillosos, de Walter Riso (Edicions 62, 2010); ¿Amar o depender? Cómo superar el apego afectivo y hacer del amor una experiencia plena y saludable, de Walter Riso (Norma, 2004). I en els articles: Los celos en la infidelidad emocional y en la infidelidad sexual: una perspectiva sociocognitivista, de Jesús M. Canto, Patricia García-Leiva, Fabiola Perles, Jesús E. San Martín i Marcos Ruiz (Revista de Psicología Social, 2009. 24 [3], pp. 307-318); Reacción de celos ante una infidelidad: diferencias entre hombres y mujeres y características del rival, de Patricia García-Leiva, Luis Gómez i Jesús Mª Canto (Psicothema, 2001. Vol. 13, nº 4, pp. 611-616); Análisis de la Teoría de las Estrategias Sexuales en la población española, de Carlos Yela (Psicothema, 2012. Vol. 24, nº 1, pp. 48-54).
Amb un profund agraïment a les persones que han compartit
les seves històries de gelosia i infidelitat.
Lluís Sanmiquel
Psicòleg Coach
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada