dilluns, 1 de febrer de 2016

Dol per la mort d'un ésser estimat



EL DOLOR OMPLE EL BUIT




Habitable moon by Dmytro Ivashchenko
Felip parla amb Constança, que ha perdut el seu fill durant l’última batalla.

De fet, ignora si el seu fill és mort, però intueix  que probablement no el torni a veure amb vida.

Constança plora i gemega, es lamenta i plora més encara, desesperada i dolorida.

Llavors, Felip li diu:

−Plores tant el teu fill, estàs tant amb el dolor, que sembla que estimessis més el teu dolor que el teu fill.

I Constança respon:

−El dolor de que el meu fill no hi sigui, viu a la seva cambra, dorm al seu llit, vesteix la seva roba, parla amb les seves mateixes paraules i m’acompanya a tot arreu on abans m’acompanyava el meu fill. Com podria no estimar el meu dolor, si és l’únic que tinc?

Traducció i adaptació d’un fragment d’ El Rei Joan de Shakespeare, citat al llibre El camino de las lágrimas de Jorge Bucay



QUÈ ÉS EL DOL?


Pleurants - Google Art Project
Cada pèrdua és un tall en la continuïtat del quotidià. El dol és el procés normal i dolorós d’elaboració d’una pèrdua, que té com a finalitat l’adaptació i l’harmonització de la nostra situació interna i externa davant d’una nova realitat.

Tot i que els processos de dol acostumen seguir unes fases conegudes, no hi ha una forma correcta de passar el dol ja que cada persona el viu de la seva manera, en funció d’aspectes com el seu caràcter, la relació amb la persona que ha mort, la forma en què es va produir la mort, experiències passades, i el nivell de recolzament familiar i social.


CAP DE NOSALTRES VA PODER ELEGIR


El dol que experimenten les persones que han patit el suïcidi d’un ésser estimat és diferent al dol per mort natural o per accident. Normalment, és un dol més llarg, caracteritzat pel xoc, per intensos sentiments de ràbia i culpa, i per l’aïllament.

De vegades, persones de l’entorn mostren actituds negatives o culpabilitzadores que contribueixen a l’aïllament i a l’estigmatització de familiars i persones properes.

Les persones que han patit la pèrdua d’un ésser estimat per suïcidi es fan repetidament preguntes sobre aspectes relacionats amb la desaparició i busquen insistentment una explicació.

Diu Bucay: “Cal tenir mol clar després d’una mort d’aquestes característiques que cap de nosaltres va poder elegir per ell o per ella, que la decisió del suïcidi va ser totalment seva. Acceptar que, a pesar de tot el que un hagués pogut dir-li, les paraules mai són prou per canviar una decisió pressa.” Per elaborar el dol seran claus, doncs, l’acceptació i el respecte per la decisió de l’altre.


UNA FERIDA


Bucay fa una il·lustrativa analogia entre el procés de dol per una pèrdua i el procés de cicatrització d’una ferida.

1)      Vasoconstricció (reducció del calibre dels vasos sanguinis i inhibició dels estímuls nerviosos)

Aquesta fase es caracteritza per la sorpresa, la incredulitat i la negació (“no pot ser”). També pel xoc, la confusió i la paràlisi. La negació pot ser molt rigorosa en el nen, que es queda com si res hagués passat. La finalitat d’aquest estat seria la defensa davant del terrible, en un intent inconscient de no embogir.

2)      Dolor agut

El dolor agut és un avís i també un mecanisme de defensa. En el procés de dol equival al moment de presa de consciencia i de regressió a la infància, desbordament emocional i plor amb desesperació. No podem raonar.

3)      Sagnat

Una ferida que no sagna no va bé.  Un ferit en estat de xoc que no sagna podria morir. Equival a la fase de la ràbia i l’enuig (amb el metge, Déu, la vida o... amb el mort). La ràbia té la funció de portar-nos a la realitat. És la transició entre el dolor agut i la tristesa.

4)      Coàgul

El coàgul és fa amb la mateixa sang. La ràbia es transforma en culpa. La culpa és ràbia dirigida cap a nosaltres mateixos. Ens sentim culpables pel que vam dir, pel que no vam fer...  Ens sentim culpables, també, per haver-nos enfadat amb els altres.

5)      Retracció del coàgul

És la llarga i temuda etapa que finalment arriba. Es caracteritza per sentiments de tristesa, desolació, impotència, soledat, neguit i incertesa. És la fase de l’enfonsament psicològic i de la potencial depressió. Apareixen el fantasma de la soledat i les trampes de la ment: sensacions i percepcions estranyes i pseudo al·lucinacions, com tenir la sensació de que hem vist o ens ha parlat la persona que ha mort. Necessitem buscar-la tot repetint el seu nom o somiant amb ella. I la idealitzem.

6)      Reconstrucció tissular

Valorem i ens identifiquem amb aspectes de la persona perduda deixant enrere la  idealització, que no permet sortir del dolor. La fecunditat és començar a fer coses com aquella persona o inspirades en el vincle que vam mantenir. Convertim l’energia generada pel dolor en acció. És el nou començament, la reconstrucció. És el moment de generar quelcom útil per a nosaltres o per als altres.

7)      Cicatrització

L’acceptació és deixar de barallar-nos amb la realitat. La vida continua per a nosaltres, ens resituem. Passem de la identificació (ell era  com jo) a la discriminació (però no era jo), i a la interiorització (alguna cosa queda en mi). El dolor per la pèrdua serveix per acomiadar-nos d’allò (persona, cosa, situació o vincle) que ha estat fonamental en la nostra manera de ser. Tot el que ens va donar ho portem dintre. La pèrdua se supera, però no s’oblida mai. La cicatriu és per sempre.

Quant més gran és la ferida, més llarga, tediosa i delicada és cada etapa, sobretot si ens estanquem.


CURAR LA FERIDA


Gabriel von Max - Jesus heilt die Kranken
Com podem ajudar qui passa pel tràngol del dol?  Com ho fan metges i infermers: descobrir la ferida, netejar-la, treure les restes de teixits destruïts i facilitar la cicatrització. O el que és el mateix: facilitar que se’n parli i que s’expressin les emocions, acompanyar en el trànsit pel procés, ser generosos (amb el nostre temps, escolta i companyia) i ser compassius. Entenem aquí la compassió com a manifestació d’amor en el sentit etimològic de la paraula, que vol dir “patir amb”.

I amb quin objectiu? Amb l’objectiu d’afavorir que la persona expressi el dolor, accepti la pèrdua, es reubiqui sense la persona que ha perdut i la resituï emocionalment en la seva vida.

El dol no és una malaltia però causa trastorns de la son (90% dels casos), pseudo al·lucinacions auditives o visuals (50%), símptomes similars als del desaparegut (35%), malalties greus durant l’any posterior a la pèrdua (10%), i un increment de suïcidis i de morts per accident.


LA PÈRDUA D’UN FILL


¡Basta! de Carlos Terribili
És el pitjor del pitjor, la mort més difícil de superar. Considerada en totes les cultures com un fet antinatural i per tant racionalment i emotivament inadmissible,  no té ni nom per a les persones que la pateixen, com sí que en tenen orfes i vidus.

L’intens dolor pot anar acompanyat de pertorbacions psicològiques i  somatitzacions, i pot ser que no desaparegui mai completament. És probablement el dolor més solitari i aïllant, especialment si la mort es causada per suïcidi, ja que poques persones arriben a entendre’l.

Els grups d’ajuda mútua són dels pocs espais “segurs” on es pot compartir el dolor i la pena, i  fer camí, des de la compassió i l’acceptació.



RECOMANACIONS PER AL DOL (BUCAY)


1.       Dóna’t permís per estar de dol
Dóna’t permís per sentir-te malament, necessitat, vulnerable. Evitar-ho amb distraccions no serveix, el dolor torna a surar. Fica’t en el dol amb totes les conseqüències. És un camí que cal recórrer.

2.       Obre el teu cor al dolor
Expressa les emocions, no les reprimeixis. No et facis el fort, no t’ho guardis tot dins. El dolor disminuirà amb el temps. Accepta que la vida t’ha donat un cop molt fort. No te n’amaguis, comparteix-ho. No tinguis por de cansar o molestar. Busca persones amb qui puguis compartir com et sents en realitat. Quan l’ànima està ferida el millor és plorar.

3.       Recórrer el camí vol temps
Diuen que el temps ho cura tot... però tu decideixes què fas amb el temps. Prepara’t per a les recaigudes quan alguna cosa et recordi la pèrdua. Sent cada dia les emocions de cada dia, i plora cada dia el que et dictin aquestes emocions.

4.       Sigues amable amb tu mateix
Les emocions que sents són intenses i desagradables, però no oblidis que són passatgeres. Quan et diguin que ja hauries d’haver-te recuperat, no facis cas. No creguis que hauries de sentir-te millor de com realment et sents. El pitjor enemic del dol és no respectar-se un mateix.

5.       No tinguis por de tornar-te boig
Els sentiments de tristesa, ràbia, culpa, confusió i abatiment, fins i tot la fantasia de morir, són reaccions normals després d’una pèrdua important. No facis cas quan et diguin que has de ser fort.

6.       Aplaça decisions importants
Decisions importants, com deixar la feina, canviar de residència, iniciar una relació o tenir un fill, s’han de prendre amb el cap clar. Hi ha urgències que no poden esperar, però recorda “no creuar el pont abans d’arribar-hi”.

7.       Cuida la teva salut
Marca’t un horari per llevar-te, per menjar, per dormir. Menja bé i no abusis de l’alcohol ni dels medicaments. Medica’t només si t’ho prescriu el metge. No demanis amb desfici que et receptin medicaments per deixar de sentir: només aconseguiràs que el dol es faci crònic.

8.       Agraeix les petites coses
Valora les coses bones que vagis trobant a la vida en aquests moments, sobretot aquelles persones que et donen seguretat, contenció, presència i silenci.

9.       Demana ajut
No et desconnectis dels altres. Dóna una oportunitat a familiars i amics d’estar a prop. Tots els que t’estimen volen ajudar-te tot i que sovint no saben com. No esperis a que endevinin el que et passa. La persona més sàvia és la persona que té consciència del que passa i té el valor de demanar ajuda quan la necessita.

10.   Sigues pacient amb els altres
No tothom comprèn el que estàs passant o està preparat per suportar el teu dolor.  Hi ha qui, amb la millor intenció, et dirà com has de sentir-te, o que oblidis el que ha passat. Cerca aquelles persones que et permeten “estar malament” i desfogar-te.

11.   Molt de descans, una mica de gaudi i un bri de diversió
Dóna’t permís per sentir-te bé i riure amb els amics i fer bromes. Busca, sense forçar el  ritme, moments per gaudir. Recorda que els mals moments vénen sols i que els bons moments els has de construir. Sens dubte, hi ha vida després de cada pèrdua. Obre els ulls als senyals i a les oportunitats, encara que en aquest moment no tinguis ganes d’aprofitar-les.

12.   Confia en els teus recursos
Recorda com vas superar altres situacions difícils en el passat. No pots viure com si res hagués succeït, ni esperant que tot passi per si sol. Hauràs de donar passos difícils, no hi ha trencalls. No obstant, respecta el teu ritme de recuperació i no siguis massa exigent. Confia en tu mateix, no et decebràs.

13.   Accepta l’irreversible de la pèrdua
Ara has d’acceptar la crua realitat. Estàs en el camí de les llàgrimes, no hi ha retorn. No tornarà a ser el que era. Aturar-te i esperar una remota possibilitat de recuperar allò perdut et pot fer molt de mal. Parla de la pèrdua i de les seves circumstàncies, encara que et faci por.

14.   Dol no és oblidar
El procés de dol et permetrà trobar al cor l’espai que mereix allò que has perdut. Podràs pensar-hi sense sentir la fuetada del dolor. Podràs recordar amb tendresa el temps que vas compartir. Trobaràs sentit a tot el que has viscut fins ara. Elaborar un dol és “entendre amb el cor a la mà que l’amor no s’acaba amb la mort.”

15.   Aprèn a viure de nou
Aprendràs a viure sense algú (o sense alguna cosa) d’una altra manera. Prendràs noves decisions i faràs coses per tu mateix. Aprendràs noves formes de relació i també a viure amb menys. L'experiència és sovint un mestre cruel.

16.   Centra’t en la vida i en els vius
Arriba un moment en què saps que és necessari “deixar anar” el passat. La vida t’espera plena de noves possibilitats i no hi ha res de dolent en voler ser feliç i establir noves relacions. De fet, el cor ferit cicatritza obrint-se als altres.

17.   Defineix-te en front de la mort
Sigui el que sigui el que pensis sobre què hi ha després de la mort (cel o infern, reencarnació o no res...) passarà el que creguis que passarà. Per a tot ens cal definir-nos, de la mateixa manera que ho fem amb la nostra identitat sexual, la nostra relació amb els pares o el nostre projecte de vida.

18.   Torna a la teva fe
Algunes coses ens resulten difícils de gestionar. Per a qui creu en Déu (o en qualsevol altra força superior) és el moment d’aprendre a demanar-li que ens ajudi a acceptar els canvis i a veure les alternatives, i no que resolgui les coses com nosaltres voldríem.

19.   Busca les portes obertes
La ràbia, el dolor i la tristesa ens impedeixen veure noves portes que s’obren. Pensem erròniament que després de la pèrdua que hem patit no pot venir res de bo.

20.   Comparteix la teva experiència
No minimitzis la pèrdua, ni menyspreïs el teu camí. Quan n’hagis recorregut bona part, parla als altres de la teva experiència. Explicar el que has après és la millor ajuda que pots oferir als altres per fer més fàcil el seu recorregut. I també el teu.


LA LLIÇÓ DE LA PÈRDUA


Giuseppe De Nittis - The skating lesson
Cito a continuació un seguit de sàvies reflexions de l’Elisabeth Kübler-Ross.

Et suggereixo llegir-les totes atentament i que, a continuació, en triïs una i l’escriguis en un paper.







“La pèrdua és un forat al cor. Però és un forat que inspira amor i pot contenir l’amor dels altres.”

“Entrem al món patint la pèrdua del ventre de la nostra mare, el món perfecte on vam ser creats.”

“Finalment aprenem que no és bo intentar conservar-ho tot i que tampoc ho és tractar d’evitar la pèrdua.”

“Els moribunds saben el que s’estan perdent i comprenen el seu valor. Són els vius els que amb freqüència s’enganyen a si mateixos.”

[Fent referència a la persona que s’ha suïcidat:] “Ella ja no pot demanar ajut. Nosaltres sí.”

“És habitual que en el transcurs de la vida combatem la pèrdua i li oposem resistència, sense entendre que la vida és pèrdua i la pèrdua és vida. La vida no pot canviar i nosaltres no podem créixer sense pèrdua.”

“En un determinat moment de la vida veuràs que, en realitat, aquesta persona de la qual lamentaves la pèrdua no et va pertànyer com creies. I comprovaràs que, d’alguna manera, sempre la tindràs.”

“És millor haver estimat i perdut que no haver estimat mai. La veritat és que rara vegada canviaríem l’experiència de tenir els nostres éssers estimats i després perdre’ls per la de no haver-los tingut mai.”

“Aquest és un dels propòsits per als quals serveix la pèrdua a la vida: ens uneix.”

“Estar en suspens davant d’una possible pèrdua és en si una pèrdua.”

“Ningú pot predir la reacció davant d'una pèrdua. El dolor és personal.”

“La negació constitueix una enorme gràcia. Percebrem els nostres sentiments quan arribi el moment.”

“No podem escapar del passat. El sofriment del passat sols queda en suspens fins que estem preparats per descobrir-lo. De vegades, les noves pèrdues són el detonant de les antigues.”

“Plorem per aquells que van cuidar de nosaltres com era la seva obligació. També plorem pels que no ens van donar l’amor que mereixíem.”

“El dolor és sempre personal. Mentre seguim avançant en la vida i no ens quedem aturats, estem sanant.”

“De vegades, la lliçó implícita de la sanació d’una vella ferida consisteix en comprendre que no podem impedir noves pèrdues.”

“Al protegir-nos de la pèrdua, incorrem en ella. Ens assegurem de no perdre ningú mantenint-nos lluny, però això és una pèrdua en si mateixa.”

“Hi ha alguna cosa arquetípica en la pèrdua, ja sigui d’un ésser estimat o d’un objecte: la pèrdua de l’equilibri o caure en desgràcia.”

“L’únic camí per sortir del dolor és a través del dolor. Ho entendràs quan estiguis preparat.”

“L’amor que hem sentit i l’amor que hem donat mai es perd.”

“Al bell mig del dolor, la pèrdua pot semblar interminable, però el cicle de la vida ens envolta contínuament.”



FONTS D’INSPIRACIÓ I AGRAÏMENTS


Per a aquest article m’he basat en el llibres: Lecciones de vida, d’Elisabeth Kübler-Ross i David Kessler (Luciérnaga, 2012) i El camino de las lágrimas, de Jorge Bucay (Debolsillo, 2006), i en els documents: Guía Práctica Clínica dePrevención y Tratamiento de la Conducta Suicida  i El día después del suicidio en un familiar o allegado – Información para familiares y allegadosArticle relacionat en aquest mateix bloc: Alerta al suïcidi.

Amb tot l’agraïment i admiració per a aquelles persones que amb empatia i enteresa ajuden els altres a superar els amargs moments de desesperança. També el meu agraïment a les persones i organitzacions que m’han permès acompanyar-les en el seu procés de dol.

Lluís Sanmiquel

Psicòleg Coach

2 comentaris:

  1. Quin article més complert, molt bona feina, gràcies per a compartir-ho:

    ResponElimina
  2. Benvolgut Lluís,
    Felicitats pel teu article. El trobo molt útil i el recomanaré als meus pacients.
    Una abraçada.
    Dra. Jaci Molins, coach-salut i psicoterapeuta.

    ResponElimina