dilluns, 27 d’octubre de 2014

Talents ocults


EL VIACRUCIS DE HERMANN HESSE


Hermann Hesse, d'Ernst Würtenberger
“Com molts nens, Hesse era difícil de suportar per als seus pares a causa de la seva riquesa interior.

Sovint, els talents i els dons d’un nen (intensitat de sentiments, profunditat vivencial, curiositat, intel·ligència, atenció i sentit crític) enfronten els pares amb conflictes dels quals havien intentat defensar-se amb normes i preceptes, ja feia molt de temps.

I els preceptes han de ser preservats a costa del desenvolupament del nen, arribant a la situació, aparentment paradoxal, de que fins i tot els pares que estan orgullosos del talent del seu fill, pel qual fins i tot l’admiren, tendeixen a rebutjar, reprimir o destruir, pressionats per la seva pròpia necessitat, el millor –per ser el més autèntic– que hi ha en el nen.”

Traducció i adaptació d’un fragment del llibre El drama del niño dotado y la búsqueda del verdadero yo, d’Alice Miller



POTSER HO HAS PENSAT ALGUNA VEGADA


  • “No sé què m’apassiona a la vida.”
  • “No trobo sentit a les coses que faig cada dia.”
  • “M’agradaria llevar-me cada dia amb energia i entusiasme.”
  • “La feina que faig no m’omple.”
  • “La meva feina m’avorreix.”
  • “Vull emprendre un negoci o canviar de feina però no tinc ni idea de què fer.”
  • “Vull emprendre un negoci o canviar de feina però tinc massa idees i m’angoixo.”
  • “Sento que em manca alguna cosa a la vida.”
  • “He perdut les ganes de fer coses.”
  • “Em sento atrapat en la meva vida.”
  • “M’agradaria canviar radicalment la meva vida.”
  • “Estic en el moment de prendre una decisió important i no sé què decidir.”
  • “M’agradaria fer alguna cosa més important i satisfactòria a la vida.”
  • “Potser és massa tard per fer un gir a la meva vida.”
  • “Tinc dubtes de si ara és el moment de canviar.”



Èxit = Talent x Esforç



Sagrada Família, de Joan Vila Grau
Segons Julio Carabaña, talent i esforç és complementen per assolir l’èxit, però se substitueixen malament.

Com vam aprendre a l’escola, quan un dels factors (talent, esforç) és zero, el producte (èxit) és igual a zero. La vida ens ensenya que sense esforç, per més talent que tinguem, no aconseguirem mai res. I tampoc no aconseguirem res amb tot l’esforç del món si ens manca el talent.

No obstant, talent i esforç són de naturalesa diversa. Mentre que l’esforç és visible i mesurable —en podem mesurar la durada i la intensitat—, i depèn de la nostra voluntat, el talent té quelcom de natural o innat, i sovint no és observable.

A més, afegeix Carabaña, la relació entre talent i esforç és “irritantment asimètrica”. Quan ens manca el talent, hem d’esforçar-nos molt per aconseguir allò que altres aconsegueixen gairebé jugant. Fins i tot, sol passar que per més que ens esforcem no hi arribem. La bona nova és que quan estimulem l’esforç en l’exercici dels talents naturals que posseïm, aconseguim resultats extraordinaris.

A simple vista pot semblar injust que, a igual esforç, la persona amb menys talent obtingui pitjors resultats, però —com sàviament apunta aquest autor— “l’injust sembla més aviat permetre als uns no fer el que els resulta fàcil mentre exigim als altres fer el que amb prou feines poden aconseguir.”


“La persona que neix amb un talent que està destinat a utilitzar,
trobarà la major felicitat en fer-lo servir.” (Goethe)



L’ELEMENT



Sagrada Familia, de SBA73
Moltes persones tenim dificultats per connectar amb els nostres talents naturals i amb allò que ens apassiona.

Això es deu principalment a una limitada consciència de les nostres capacitats naturals, del seu abast i de com es relacionen entre sí. Tanmateix, es deu a la poca comprensió del nostre potencial de canvi i creixement. Erròniament, pensem que les nostres capacitats minven amb els temps i que hem perdut les nostres oportunitats per a sempre.

Ken Robinson, expert mundial en el desenvolupament del potencial humà, defineix l’Element com el lloc on convergeixen el que ens agrada fer i el que se’ns dóna especialment bé. El punt on es troben les aptituds naturals (capacitat) i les inclinacions personals (vocació) amb la voluntat (actitud) i l’espai on expressar-les (oportunitat). Sintèticament: ho entenc, m’apassiona, ho vull fer i trobo on fer-ho (capacitat, vocació, actitud i oportunitat).

Quan les persones estan en el seu Element estableixen contacte amb quelcom fonamental per al seu sentit de la identitat, els seus objectius i el seu benestar. Experimenten una revelació, perceben qui són realment i què han de fer amb la seva vida.”

Per descobrir el nostre Element haurem de sortir de la zona de confort i abandonar —si més no temporalment— el “sentit comú”, ja que, com deia Bertolt Brecht, quan una cosa és del tot evident no fem cap esforç per entendre-la. Haurem de deixar de banda la lògica i la raó, així com el concepte d’intel·ligència reduït al quocient intel·lectual (QI).

Per descobrir el nostre Element ens caldrà, a més, reconèixer les múltiples intel·ligències (concepte que devem a Howard Gardner) que —heterogènies, dinàmiques i singulars com l’empremta dactilar— tots tenim. I ens caldrà ser més creatius. Dissortadament, el sistema educatiu tradicional és un dels principals responsables del nostre encasellament i de l’atrofia de la nostra creativitat, a causa d’una obsessiva estandardització i jerarquització de les matèries i de doblegar les persones sota valors com la productivitat o la seguretat econòmica.

La creativitat no és quelcom exclusiu de persones “creatives”, ni està limitada a determinats camps, com el disseny o la publicitat. La creativitat requereix de la nostra intel·ligència i imaginació. Podríem dir que és la imaginació aplicada, el procés de fer alguna cosa innovadora. Posem en marxa la nostra creativitat quan estimem i gaudim el que fem, quan juguem sense por d’equivocar-nos, més que treballar. La creativitat és una combinació de l’esforç conscient i la confiança en la intuïció, la qual beu a la font de l’inconscient. Seguint els postulats de Robinson, posem en marxa la nostra creativitat quan estem a l’Element.

Estem a l’Element quan tenim una profunda sensació de llibertat i d’autenticitat fent allò que ens agrada, allò que se’ns dóna bé i ens omple d’energia; quan les idees flueixen ràpidament, quan perdem la noció del temps i tot el nostre ser flueix absort en el seu objectiu; quan ens sentim més vius, més connectats amb nosaltres mateixos i amb els altres.


“Trobar l’Element en tu mateix és imprescindible
perquè descobreixis el que de veritat pots fer
i qui ets en realitat.” (Ken Robinson)




OBSTACLES


Sagrada Familia, d'Etan J.Tal
El principal obstacle per trobar l’Element és la por.  En particular la por al fracàs. En general, és un obstacle que ens posem nosaltres mateixos tot i que sovint podem entreveure la influència social i cultural: la por a la desaprovació o la por a no satisfer les expectatives dels altres.

Com diu Wayne W. Dyer a Tus zonas erróneas, el fracàs no existeix. És només l’opinió d’algú sobre com s’han de fer les coses. “Quan et convencis de que no hi ha cap acte que hagi de fer-se d’una manera específica, segons el criteri d’altres persones, llavors els fracàs serà impossible”. I quan el criteri és el nostre, en el pitjor dels casos tot just hem errat en l’execució. No assolir l’èxit en alguna activitat no equival a fracassar com a persona. Irònicament, afegeix: cap gat té una crisi d’ansietat ni se sent un fracassat quan se li escapa un ratolí.

De vegades, el talent fa por. L’oposició dels pares de Paulo Coelho a que es dediqués a l’escriptura els va portar a ingressar-lo en un manicomi en tres ocasions. Afortunadament, la majoria dels casos no són tan extrems però, en general, obligar algú a fer (o a deixar de fer) alguna cosa “pel seu propi bé” resulta contraproduent, sobretot si fem que la persona deixi d’arribar allí on, legítimament, vol i pot arribar. Apartar-nos de les persones (o grups) que ens desaproven —tal vegada perquè ens miren des del prejudici— pot ser un pas necessari.

La cultura, després de la família i dels grups, és l’altre gran obstacle, sobretot quan les nostres passions semblin incongruents. La cultura és un sistema de permisos que determina quines actituds i comportaments són acceptables i quins no. Imperceptiblement, la cultura influeix fins i tot en la manera en què percebem la realitat. Estudis neurocientífics evidencien l’activació de diferents parts del cervell davant d’un mateix estímul en persones de diferents cultures. Semblaria, doncs, que la cultura pot esculpir el cervell: no solament influeix en el que pensem a partir del que veiem, sinó en el que realment veiem del món.

Per tant, expressar els nostres talents i viure les nostres passions pot implicar superar obstacles en l’àmbit personal, social i cultural. Per obtenir el benefici cal pagar un preu. Quin preu estem disposats a pagar?

Finalment, per trobar-nos amb l’Element hem d’anar a buscar la sort. És una qüestió d’actitud. Segons el psicòleg Richard Wiseman, les persones afortunades manifesten quatre actituds: estan atentes i obertes a les oportunitats; escolten i estimulen la seva intuïció; esperen resultats positius (profecia d’autorealització); aprenen dels errors i es recuperen ràpidament quan les coses no van bé (converteixen la mala sort en bona sort).



“L’ensenyament uniforme es basa en el supòsit de que totes les persones són iguals.
Però, de fet, no hi ha dues persones que tinguin exactament el mateix tipus de mentalitat.” (Howard Gardner)

“Existeix una poderosa força motriu dintre de cada ésser humà que,
un cop alliberada, pot fer realitat qualsevol visió, qualsevol somni."
(Anthony Robbins)



HELP, I NEED SOMEBODY


El mirall, de Robert Reid
Sovint, tenim dificultat per trobar l’Element per nosaltres mateixos. L’ajut de persones sensibles i dotades per copsar les capacitats i els talents ocults dels altres —i disposades a esmerçar-hi una mica de temps— esdevé essencial. De vegades, és un familiar. D’altres un professor, un amic de la família, un referent... o algú que fa aquest paper de guia (mentor, coach), tot encenent un llum o atiant les brases d’una passió.

Com? Primer, el guia reconeix (o ajuda la persona a desvelar) les aptituds que altres no han sabut veure i a destriar el simple interès de la passió potencial. Després, estimula i anima de manera que la persona guanyi confiança per vèncer la por. Per a tal fi és indispensable que la persona se senti compresa. En tercer lloc, aplana el camí aportant eines o recuperant els recursos amb què compta la persona. En darrer —però no menys important— lloc, apel·la a la responsabilitat i el compromís de la persona per passar a l’acció.


“Trobar l’Element implica un canvi d’identitat, un canvi en el ser.” (Ken Robinson)



MAI ÉS MASSA TARD



Casa Batlló, de Cyntia Motta
Gairebé mai és massa tard per descobrir les nostres passions i talents. Ben al contrari, quasi sempre és massa aviat per renunciar. La neurociència ha demostrat —contràriament al que hem cregut durant molts anys— que el cervell continua produint noves cèl·lules i nous camins neuronals al llarg de tota la vida. 

Qui més qui menys coneix casos de persones que han descobert (o redescobert) les seves passions i talents a la maduresa. La vida és plena de noves oportunitats per créixer i revitalitzar les nostres capacitats latents.

Sobretot, el que cal és estar atents, mentalitat de principiant i esperit amateur. De vegades, ens cal, a més,  acceptar que —almenys durant un temps— haurem de fer altres coses per guanyar-nos la vida.


“Per a la majoria de les persones, connectar amb altres que comparteixin la mateixa passió i el mateix desig de treure el millor de si mateixos és fonamental per trobar el seu Element”. (Ken Robinson)



QÜESTIÓ DE CREENCES


Malauradament, moltes persones pensen que no són bones en res. Algunes creuen que no tenen res interessant a dir (força recurrentment en sessions de coaching).

Sovint, transmeses per la família generació rere generació, les creences limitadores d’indignitat (“no ho mereixo”) i d’incapacitat (“no puc”) ens fan la guitza, per dir-ho suaument. També ens la fan l’educació uniformitzadora que modela a imatge de l’industrialisme (productivitat, divisió del treball...) i infantilitza i doblega els alumnes sota “lleis immutables” i “interessos superiors”.

Les antigues metàfores mecanicistes i cibernètiques (la persona com a màquina, el cervell com a ordinador) estan canviant per altres d’orgàniques que estimulen la llibertat i la creativitat, i que entenen el creixement i el desenvolupament humà des del reconeixement a la diversitat (biodiversitat, neurodiversitat...), el respecte al medi (ecologia, ecologia emocional...) i la coexistència harmoniosa i energitzant (sincronicitat, sinergia...).


“No hi ha dues persones, dues consciències, dues ments que siguin exactament iguals. Per tant, cadascú de nosaltres es troba en posició de fer una contribució única al món.” (Howard Gardner)



TROBAR LA PRÒPIA VEU


Sky mirror, de Gaius Cornelius
La psicologia i el coaching aporten eines i espais (condicions) per identificar i canviar les creences limitadores per creences funcionals i positives per a la persona; faciliten la lectura de la realitat des de nous paradigmes i la identificació dels talents, dons i vocacions que la fan única; i fomenten la creativitat i la responsabilitat personal, el respecte als trets individuals i a les necessitats més íntimes i genuïnes de cada persona.

El coach ajuda el seus clients a trobar la seva pròpia veu (vocació vol dir “veu en acció”) i a atrevir-se a expressar-la. Com diu l’Hermínia Gomà, un dels nostres principals referents en Coaching: “Com coach, en el nostre exercici professional farem processos en els quals els nostres clients desitgen amb ànsia trobar la seva vocació per donar sentit a les seves vides i realitzar els seus somnis a través dels seus talents. Connectar amb la seva missió, gaudir, aprendre i crear, aportant valor afegit a la societat a la qual pertanyen.”


“Si jo vaig veure més enllà, va ser perquè em vaig recolzar sobre espatlles de gegants”. (Isaac Newton)



EL DRAMA DEL NEN DOTAT




Segons Alice Miller, alguns nens no expressen els talents per por a manifestar els seus sentiments primaris de por a perdre l’amor dels pares.

Alguns pares eduquen els nens perquè siguin com ells voldrien. El nen és algú al nostre abast, que no pot escapar de la manipulació inconscient ni del menyspreu. A causa de la seva necessitat d’amor incondicional, l’adaptació forçosa a les necessitats dels pares condueix sovint, tot i que no sempre, al desenvolupament de la “personalitat-com-si” o “fals jo”.  El nen “desenvoluparà, per tant, quelcom que la mare necessita i que, si bé llavors li salva la vida (l’amor de la mare o del pare), sol impedir-li ser ell mateix durant tota la seva vida.”

L’adaptació forçosa implica haver d’assumir rols (professions, interessos, etc.) que no són els propis, per haver estat objecte de manipulació, prejudicis o desitjos revengistes durant la infantesa. En moltes situacions, el nen se segueix percebent a partir dels altres, preguntant-se en cada moment quina impressió causarà, com hauria de ser, quins sentiments hauria de tenir.

Moltes persones conserven durant tota la seva vida aquest sentiment de culpa, aquesta sensació opressiva de no haver satisfet les expectatives dels seus pares. És més fort que qualsevol intent d’explicar, des d’una perspectiva intel·lectual, que la tasca d’un nen no pot consistir en satisfer les necessitats dels seus pares. No hi ha argument capaç de contrarestar aquests sentiments de culpa, ja que van tenir el seu origen en una etapa molt inicial i d’ella obtenen la seva intensitat i obstinació.”



ESTIMATS PEL RENDIMENT



Casa Ramon Casas
L’Alice Miller descriu la tragèdia dels nens estimats pel seu rendiment i la necessitat humana universal d’estimar i ser estimats incondicionalment. “És una contradicció habitual que els pares adoptin aquesta actitud de recel i rivalitat envers el seu fill, i que a la vegada l’estimulin a rendir al màxim i estiguin orgullosos dels seus èxits.”

Els pares que retreuen als nens que puguin ser millors que ells gracies a les oportunitats que els han atorgat generen sentiments de culpa i la necessitat d’amagar la seva genuïna forma de ser, els seus interessos i els seus talents. Estimulen que vulguin ser com els altres.

Ni tan sols els pares conscients podran entendre sempre el seu fill, però sí que respectaran els seus sentiments tot i que no sempre puguin comprendre’ls. “En aquests cas, el nen no necessitarà posar-se a resguard de la veritat dolorosa del menyspreu, cosa que, dissortadament, succeeix amb molta freqüència.”


“Les intel·ligències múltiples semblen un do especial de la infantesa. Quan observem els nens podem veure fàcilment com les usen en tota la seva varietat.” (Howard Gardner)



ODI INJUSTIFICAT



Casa Batlló, d'Amadalvarez
Finalment, recullo les reflexions de l’Alice Miller sobre la violència psicològica que van patir algunes persones quan eren petites, i que ens poden ajudar a discernir quan la intervenció psicoterapèutica està més indicada que el coaching, si més no com a pas previ.

L’odi injustificat i transferit a persones innocents és infinit i no pot apaivagar-se mai. És pertorbador perquè oculta les realitats i fa impossible percebre-les. És destructiu perquè procedeix d’una historia de destrucció reprimida, la crueltat de la qual el cos ha conservat íntegrament en la memòria. Enverina l’ànima, devora la memòria mental, aniquila no sols la capacitat d’endevinar les necessitats dels altres i compenetrar-se, sinó, en el fons, també l’enteniment. Un edifici construït a partir de l’autoengany acabarà esfondrant-se tard o aviat, i destruirà sense pietat vides humanes. Si no la vida del constructor, sí la dels seus fills, que adverteixen les mentides dels pares, però no poden admetre-les i s’arruïnen precisament per això. Paguen el preu del desinterès dels seus pares.”

Els nens no poden defensar-se de la violència que se’ls infligeix i reprimeixen les reaccions naturals com la ràbia o la por fins que són adults. [...] En realitat, tots els nens tendeixen a culpar-se per la crueltat dels pares, als quals mai deixen d’estimar, eximint-los de tota la responsabilitat.”

Les persones que viuen separades dels seus sentiments des de petites tenen en la teràpia una oportunitat per començar a desenvolupar les capacitats que no va poder tenir lloc en la infantesa, on eren nens “emocionalment adaptats.”

L’Alice Miller fa una recomanació per als psicoterapeutes, que penso que podríem fer extensiva als coach: “Hem d’aprendre a viure i esclarir els nostres sentiments infantils perquè no tinguem la necessitat de manipular insconscientment als nostres pacients a partir de les nostres teories, i deixar que arribin a ser el que són.”



“Una característica prodigiosa de la vida és que tots els éssers humans som diferents i que, malgrat l’homogeneïtzació del món, aquestes diferències no donen senyals de minvar.” (Howard Gardner)



TRES PASSIONS


Casa Batlló, de T.Grasso
Aquest és un senzill exercici inspirat en el Test de la Passió de Janet Bray Attwood.

Fes una llista amb cinc coses que et farien sentir més alegre, apassionat i realitzat. Amb els ulls tancats, imagina durant uns instants les situacions: ambient, llum, temperatura, sensacions... On ets? Amb qui? Què veus? Què escoltes? Què fas? Què sents?

Deixa-ho reposar un dia sencer. L’endemà, tria de la llista les tres passions més importants (per a tu, no per als altres). Aquelles de les quals no en voldries prescindir. Recorda que no has de complaure ni demostrar res a ningú. Fes-ho amb el cor, encertaràs més que amb la ment.

Després, numera-les de l’1 al 3. La número 1 és la més important. A continuació, puntua de 0 a 10 cadascuna de les tres passions segons el grau en què l'estiguis vivint en aquests moments (0=gens; 10=totalment). Puntuacions altes indiquen que la teva vida està alineada amb les teves passions.

Finalment, escriu una acció per a cadascuna de les passions. Aquestes accions poden ser grans passos o petits passos (que pots iniciar avui mateix) i que et compromets a fer en el termini d’una setmana. Anota-les a l’agenda. Al cap d'una setmana comprova els resultats.



TEMPS PER A LA REFLEXIÓ



Paolo da Reggio
Aquesta vegada et proposo una bateria de preguntes. Suggereixo que en triïs tres i les responguis.

Si ets coach, espero que aquestes preguntes serveixin per preparar sessions dedicades als talents, dons, vocacions i somnis del teus clients. Si fas servir altres preguntes et convido a compartir-les en un comentari al post.



  • Quin és el teu somni?
  • Què suposarà per a tu que el facis realitat? I per als altres?
  • Com connecta el teu somni amb el que somiaves de petit?
  • Què vols ser quan siguis “gran”?
  • Quins talents requereix el teu somni?
  • Quins somnis has “oblidat” o deixat de banda?
  • Quins talents vols posar al servei dels altres?
  • Quina és la passió de la teva vida? Quines altres coses t’apassionen?
  • Què et fa vibrar?
  • Què et carrega les piles?
  • Què és el què et mou?
  • Què és el que més t’agrada fer?
  • En quins ambients t’agrada moure’t?
  • Amb quines persones t’agrada relacionar-te?
  • En què ets bo?
  • En què destaques?
  • Quines habilitats veuen en tu els altres? Quines virtuts?
  • Per a quines coses venen a demanar-te consell o ajut?
  • Què és el que fas millor (o més ràpid, amb més facilitat o menys esforç) que els altres?
  • Quines són les teves habilitats o talents únics?
  • En què eres bo de petit? Quines qualitats veien en tu?
  • En què passaves les hores?
  • Què hauries fet si haguessis pogut?
  • Si no hagués cap mena d’obstacle, què faries?
  • En quina classe d’activitats tendeixes a implicar-te voluntàriament? Quin tipus d’habilitats suggereixen?
  • Què absorbeix més el teu interès?
  • Per quina cosa deixaries qualsevol cosa que estiguessis fent?
  • Quin tipus de preguntes fas? Quin tipus d’observacions?
  • A quines persones (grups, col·lectius,etc) t’agradaria conèixer? Què t’atreu?
  • Amb qui t’agradaria connectar?  Què té d’especial?
  • Segons tu, qui té talent? Quin talent té?
  • En què ets especial?
  • Què has descobert de tu al llarg de la vida?
  • Què fas quan et passa el temps sense adonar-te’n?
  • Què t’agrada?
  • Què és el que només tu saps fer?
  • Què és el que els altres et diuen que fas (expresses, sents, penses...) millor?
  • Què fas de manera especial?
  • A què has renunciat prematurament?
  • En què t’has acomodat?
  • Quin és el lloc on hauries estar? On voldries d’estar?
  • On podries treure el millor de tu mateix?
  • Què estàs evitant en secret?
  • Què faries per amor a l’art?
  • De què voldries ser un aficionat tota la vida?
  • En quins moments has perdut de vista el món fent alguna cosa que t’agrada?
  • En quins moments has sentit la major sensació de felicitat? I de ser tu mateix?
  • En quines situacions les idees et venen més ràpidament?
  • En quines situacions et sents com connectat a una font d’energia?
  • Quines passions estàs deixant de banda quan et dius: “No puc...” ?
  • Què és el que no et canses de fer encara que estiguis esgotat físicament?
  • En quines activitats, quan t’inspires, pots inspirar també els altres?
  • Quina és la teva autèntica vocació? I el teu do? On voldries aplicar-los? Amb qui? Fent què?
  • Què t’impedeix fer el que més estimes?
  • On vols arribar amb la teva professió?
  • Què té d’atractiva la teva professió? Què et sedueix?
  • Quin és el teu desig més atrevit?
  • Qui ets en realitat?
  • Qui vols ser? Què respon el teu cap a aquesta pregunta? I el cor? I la teva intuïció?


GLOSSARI


aptitud
Disposició o capacitat per fer  una tasca o exercir un càrrec aptitud per a la pintura
SINÒNIMS: capacitat, disposició, talent.

capacitat
1  Possibilitat que una cosa en contingui una altra o diverses altres dins d'uns límits:

aquest local  capacitat per a molta gent
2  Conjunt de condicions intel·lectuals o físiques per al compliment d'una funció o d'un càrrec.
SINÒNIMS: aptitud.

do 
1  Qualitat, habilitat o capacitat que  una persona per fer alguna cosa:  un do per als treballs manuals.   
SINÒNIMS: dot. 
do de gents Habilitat per tractar amb altres persones i atraure la seva simpatia. 
do de llengües Facilitat per aprendre a parlar altres idiomes. 
2  Cosa que es dóna voluntàriament com a senyal d'afecte o agraïment.

habilitat
1  Capacitat per fer amb facilitat i rapidesauna cosa que és més difícil per als altres molta habilitat per al dibuix
2  Cosa que fa una persona o un animal hàbilel malabarista del circ ens va sorprendre amb les habilitats que ens va fer 

passió
1  Sentiment molt fort i intens que domina la voluntat i la raó d'una personacom ara l'amorl'odila gelosia o la ràbiala passió va arrossegar els dos amants
SINÒNIMS: ardor.
2  Inclinació o preferència molt intensa cap a una persona o una cosaels seus fills són la seva gran passió
3  Sofrimentespecialment el de Jesucrist des de l'entrada a Jerusalem fins a la mortnarrat a l'Evangelihem llegit la passió segons sant Joan 

talent
1  Capacitat per realitzar satisfactòriament una tasca o exercir un càrrec molt talent per la música

SINÒNIMS: aptitud, disposició.
2  Intel·ligència que  algú i capacitat per fer-la servir per aconseguir bons resultats.

vocació
1  Inclinacióinterès que sent una persona cap a una forma de vida o de feinades de ben petit ja va mostrar la seva vocació perla música
2  Crida que se sent procedent de Déu per anar cap a ell i portar una forma de vida religiosa.


Diccionari Manual llengua catalana Vox © Larousse Editorial, SL



FONTS D’INSPIRACIÓ i AGRAÏMENTS


Per a aquest post m’he basat en el llibres El Elemento – Descubrir tu pasión lo cambia todo, de Ken Robinson (Debolsillo, 2010); El drama del niño dotado, d’Alice Miller (Fábula Tusquets, 2014); La inteligencia reformulada – Las inteligencias múltiples en el siglo XXI, de Howard Gardner (Paidós, 2012); Tus zonas erróneas, de Wayne W. Dyer (Debolsillo, 2010); El test de la pasión: el camino más fácil para descubrir su destino, de Janet Bray Attwood i Chris Attwood (Grupo Editorial Norma, 2008);  i els articles Enamorados de nuestra profesión, d’Hermínia Gomà i Talent per esforç, igual a èxit – Substituts molt imperfectes, de Julio Carabaña (La Vanguardia, 12 d’octubre de 2014).

Amb un profund agraïment a totes les persones que m’han ajudat a trobar el meu Element (tot i que intueixo que això no s’ha acabat) i amb admiració tant per aquelles que ja han trobat el seu com per aquelles que, esperançades, segueixen buscant.

Un afectuosa abraçada a l’Àngels Rovira, companya de màster amb qui vam confegir una primera bateria de preguntes sobre dons, talents i vocacions, i a l’Hermínia Gomà pel seu coneixement i l'entusiasme amb què ens va il·luminar també en aquest tema.


Lluís Sanmiquel

Psicòleg Coach

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada