LA NOSTRA MIRADA
 |
| De Ishupragun |
La mirada és un important canal de comunicació. La
nostra mirada, com l’expressió facial o el timbre de veu, expressa les nostres emocions més enllà del que diem verbalment. Un dels principis de la comunicació humana diu que atorguem la
veracitat a la comunicació no verbal.
CONTACTE VIRTUAL
 |
| De Globetroter19 |
Per tant, estem perdent oportunitats de
comunicació amb canals que faciliten la nostra connexió
amb els altres éssers humans, com la mirada, que fan que ens puguem entendre. Els mitjans de
comunicació virtuals ens priven d'aquest contacte i són l'origen d'una
comunicació més pobre i farcida de malentesos.
OBSERVAR i SER OBSERVATS
 |
| De Joanbanjo |
La mirada de l’altre ens pot despertar la vergonya
quan intuïm que darrere hi ha un judici. De fet, la vergonya és una emoció que rarament compartim, justament perquè ens exposa a un possible nou judici: la
vergonya fa vergonya.
Podem sentir vergonya i podem sentir por davant de mirades
incòmodes, pertorbadores, inquisidores o violentes, que evitem tal vegada inconscientment.
UNA MIRADA SINCERA
 |
| De Joan Miró |
Mirar-nos als ulls facilita les relacions ja que les
nostres interaccions són més riques, fiables, franques i directes. I menys equívoques
(menys supòsits i interpretacions).
Que en les nostres relacions intervinguin els sentits és
una condició bàsica de la naturalesa humana i exercitar-los implica donar una
mica menys de pes a la ment. En la comunicació basada en l’atenció plena (mindfulness) els sentits juguen un
paper primordial.
Quan estimem, quan confiem, quan estem alegres i, en
general, quan experimentem emocions agradables, podem oferir una mirada sincera
i oberta als altres éssers humans, que alhora desperta i retroalimenta aquestes
emocions. Quan estem enamorats busquem permanent la mirada de l'altre.
No obstant, m’agradaria no caure aquí en l’anomenat “oculocentrisme”,
és a dir, el sistema vigent en la nostra societat on la vista és el sentit predominant
i la informació que rebem a través dels altres sentits és considerada menys
valuosa. Aquest sistema, a més, discrimina les persones amb discapacitat
visual, les quals tenen maneres diverses de conèixer el món i relacionar-se. De la mateixa manera, podem ser crítics amb l’anomenada "societat de
l'espectacle" (spectare és mirar en llatí) en què només existeix el que es
veu.
DESVIAR LA MIRADA
 |
| De McKay Savage from London, UK - Chile |
Sartre parlava de la mirada com a instrument de cosificació:
quan una persona entra dins del nostre camp visual es converteix en objecte. Una
mirada és una forma d'exercir el poder. Tornar-la, una forma de resistència. Desviar
la mirada pot significar una resposta de fugida.
La nostra mirada pot ser també una manera de donar
permís a l’altre per existir, per ser, tal qual. Et re-specto (et torno a mirar) i et re-conec (et torno a conèixer). Aquesta és la mirada que no
defugim, la mirada que tots busquem ja de ben petits.
FONTS D’INSPIRACIÓ i AGRAÏMENTS
Aquest post l’he escrit a partir
de les notes que vaig preparar per a l’article I si ens tornem a mirar als ulls? de Dàlia
Rajmil Bonet, publicat a elnacional.cat el 4 d'octubre de 2017
Amb tot l’agraïment, amor i admiració per la meva filla Laura, graduada enguany en psicologia, per posar-me al dia i oferir-me la seva perspectiva (i sobretot per afrontar amb humor les meves resistències).
Lluís Sanmiquel
Psicòleg Coach
