divendres, 1 de desembre de 2017

Mirar-nos als ulls


LA NOSTRA MIRADA 



De Ishupragun
La mirada és un important canal de comunicació. La nostra mirada, com l’expressió facial o el timbre de veu, expressa les nostres emocions més enllà del que diem verbalment. Un dels principis de la comunicació humana diu que atorguem la veracitat a la comunicació no verbal.



CONTACTE VIRTUAL 


De Globetroter19
L’ús de la tecnologia està propiciant el contacte virtual en detriment del contacte personal. En tenim molts exemples: els grups d'amics que es troben i prioritzen el xat al contacte directe visual; l’ensenyament no presencial; el serveis d’atenció als usuaris; la compra per Internet; les xarxes socials, la missatgeria instantània, el correu electrònic…

Per tant, estem perdent oportunitats de comunicació amb canals que faciliten la nostra connexió amb els altres éssers humans, com la mirada, que fan que ens puguem entendre. Els mitjans de comunicació virtuals ens priven d'aquest contacte i són l'origen d'una comunicació més pobre i farcida de malentesos.



OBSERVAR i SER OBSERVATS



De Joanbanjo
Mirar-nos als ulls és exposar-nos, és mirar i ser vistos, és observar i ser observats. La nostra mirada, com l’expressió facial i corporal, des-vela les nostres emocions i sentiments, la qual cosa no sempre ens resulta còmode.

La mirada de l’altre ens pot despertar la vergonya quan intuïm que darrere hi ha un judici. De fet, la vergonya és una emoció que rarament compartim, justament perquè ens exposa a un possible nou judici: la vergonya fa vergonya.

Podem sentir vergonya i podem sentir por davant de mirades incòmodes, pertorbadores, inquisidores o violentes, que evitem tal vegada inconscientment.



UNA MIRADA SINCERA 


De Joan Miró
Mirar-nos als ulls facilita les relacions ja que les nostres interaccions són més riques, fiables, franques i directes. I menys equívoques (menys supòsits i interpretacions).

Que en les nostres relacions intervinguin els sentits és una condició bàsica de la naturalesa humana i exercitar-los implica donar una mica menys de pes a la ment. En la comunicació basada en l’atenció plena (mindfulness) els sentits juguen un paper primordial.

Quan estimem, quan confiem, quan estem alegres i, en general, quan experimentem emocions agradables, podem oferir una mirada sincera i oberta als altres éssers humans, que alhora desperta i retroalimenta aquestes emocions. Quan estem enamorats busquem permanent la mirada de l'altre.

No obstant, m’agradaria no caure aquí en l’anomenat “oculocentrisme”, és a dir, el sistema vigent en la nostra societat on la vista és el sentit predominant i la informació que rebem a través dels altres sentits és considerada menys valuosa. Aquest sistema, a més, discrimina les persones amb discapacitat visual, les quals tenen maneres diverses de conèixer el món i relacionar-se. De la mateixa manera, podem ser crítics amb l’anomenada "societat de l'espectacle" (spectare és mirar en llatí) en què només existeix el que es veu.



DESVIAR LA MIRADA


De McKay Savage from London, UK - Chile
Desviem la mirada quan sentim timidesa, vergonya o por. També podem fer-ho per diferències culturals. Cada cultura té un llindar propi del temps "acceptable" per mantenir la mirada. Sostenir la mirada per sobre d'aquest llindar es pot considerar una falta de respecte.

Sartre parlava de la mirada com a instrument de cosificació: quan una persona entra dins del nostre camp visual es converteix en objecte. Una mirada és una forma d'exercir el poder. Tornar-la, una forma de resistència. Desviar la mirada pot significar una resposta de fugida.

La nostra mirada pot ser també una manera de donar permís a l’altre per existir, per ser, tal qual. Et re-specto (et torno a mirar) i et re-conec (et torno a conèixer). Aquesta és la mirada que no defugim, la mirada que tots busquem ja de ben petits.


FONTS D’INSPIRACIÓ i AGRAÏMENTS 


Aquest post l’he escrit a partir de les notes que vaig preparar per a l’article I si ens tornem a mirar als ulls? de Dàlia Rajmil Bonet, publicat a elnacional.cat el 4 d'octubre de 2017

Amb tot l’agraïment, amor i admiració per la meva filla Laura, graduada enguany en psicologia, per posar-me al dia i oferir-me la seva perspectiva (i sobretot per afrontar amb humor les meves resistències).

Lluís Sanmiquel
Psicòleg Coach

2 comentaris:

  1. Moltes gràcies pel post. M'ha fet pensar en els meus propis actes irreflexius. Moltes felicitats per la graduació de la Laura!

    ResponElimina
  2. Apreciat amic i Magister Miquel:
    M'ha semblat molt interessant el que s'ha exposat i argumentat al post. Convida una mica a la reflexió personal i a la introspecció.
    Felicitar-te per el teu brillant treball en general i, sobretot per la graduació de la teva filla que, pel que sembla va seguint els teus passos. Té un excel·lentment preparat exemple en tu.
    Gràcies de nou i una abraçada de Faustino Saavedra Salillas.

    ResponElimina