Alerta al suïcidi

 

VIURE ÉS CONFIAR

“Viure és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però també és admirar-se, perquè val la pena; també és i·lusionar-se perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè com podríem viure sense abraçar?”

Del llibre Viure, de Jordi Llimona

LLEGIR ELS SENYALS

El suïcidi és una de les primeres causes de mort en tot el món. Des de 2008, és la primera causa de mort violenta a l’estat espanyol, per sobre dels accidents de trànsit. 

Però sembla que la societat no reacciona a aquesta realitat, ja sigui per falta de coneixement, o pels mites, creences, estereotips o arguments morals existents.

El propòsit d’aquest article és fer ressò de la Guía de Práctica Clínica de Prevención y Tratamiento de la Conducta Suicida.

Recomano especialment els annexes: 1) Información para pacientes y familiares sobre la ideación y conducta suicidas; i 2) Información para familiares y allegados sobre el duelo tras un suicidio.

Aquesta guia  explica, de forma clara i concisa, la realitat del suïcidi i ens ensenya com procedir davant dels senyals d’alerta, qualsevol comunicació explícita o implícita, verbal o no verbal, que suggereixi ideació, pla o intent de suïcidi. Saber llegir aquests senyals ens brinda una valuosíssima oportunitat per intervenir i evitar un fatal desenllaç.
 

“Les persones amb conducta suïcida no sempre entenen el que els està passant [...], sovint se senten soles, per la qual cosa necessiten que se’ls faciliti més informació [...]. També és important que es faci extensiva a familiars i cuidadors i a la societat en general, de manera que es redueixi l’estigma d'aquesta situació.”

El suport familiar i social, especialment la seva força i qualitat, és un dels principals factors de protecció  i resiliència.
 

“La desesperança es considera el factor psicològic més influent

en relació amb el risc de conducta suïcida”.

 

QUINS COMPORTAMENTS

Quins comportaments presenten les persones que volen suïcidar-se?

Solen presentar canvis en les emocions, en els pensaments, en els hàbits i en el comportament habitual:  

• Tristesa i desesperança.
• Sentir-se atrapats, no veure sortida.
• Idees, amenaces, plans o intents consumats de suïcidi.
• Escriure notes de comiat.
• Donació de pertinences valuoses.
• Aïllament.
• Increment del consum de fàrmacs, alcohol o d’altres drogues.
• Canvis dràstics d’humor.
• Trastorns del son i de la gana.

 

“Totes les persones que fan un intent de suïcidi desitgen expressar que alguna cosa no va bé, que ens adonem que se senten malament i incapaces d’adaptar-se a les exigències que els demana la vida.”

 

IMPORTANT!!  No traguem importància als senyals d'ideació o realització d’actes suïcides, ni tan sols si ens semblen maneres de cridar l’atenció. 

 

 

 

QUÈ PODEM FER

Què podem fer quan vegem senyals d’alerta d’ideació suïcida en un familiar o conegut?

• ESTAR ATENTS per actuar i assegurar la seva seguretat.
• CONSERVAR LA CALMA.
• PARLAR AMB LA PERSONA.

 

Escoltar-la i mostrar-li comprensió i acceptació, sense reprimendes ni judicis, ni  banalitzar.

Dir-li que ARA està travessant una situació molt difícil, que hi ha ajut disponible i que amb aquest ajut la podrà superar. Demanar-li el seu COMPROMÍS a parlar amb algú de les seves preocupacions si tornen les idees de suïcidi.

Contràriament al que es creu, “està demostrat que parlar del suïcidi redueix el risc de realitzar-lo i pot ser la única possibilitat que s’ofereixi a la persona per analitzar els seus propòsits autodestructius.”

• ELIMINAR L’ACCÉS A QUALSEVOL MÈTODE DE SUÏCIDI i no deixar sola la persona.
• VALORAR EL RISC. Té un pla per llevar-se la vida? Té els mitjans per fer-ho? Cal trucar immediatament al 061 o al 112 o acompanyar-la al Servei d’Urgències.
• PARLAR AMB ALTRES PERSONES que la coneguin.
• OFERIR AJUT EN TASQUES PRÀCTIQUES mentre es resol la situació.
• DEMANAR AJUT als professionals. Acompanyar la persona al seu Centre de Salut.
• CUIDAR-NOS a nosaltres mateixos.

 

 

CREENCES ERRÒNIES

Aquests són alguns dels mites o idees errònies sobre el suïcidi: 

• Qui es vol suïcidar no ho diu.
• Qui ho diu no ho fa.
• Tots els suïcides són malalts mentals.
• Parlar sobre el suïcidi pot incitar al suïcidi.
• El suïcida desitja morir.
• Qui intenta suïcidar-se és un covard.
• Qui intenta suïcidar-se és un valent.
• Només els vells se suïciden.
• Si es desafia a un suïcida, aquest no ho intenta.

 

 

DOL

Cap persona està preparada per rebre la notícia que algú estimat s’ha llevat la vida. El profund dolor que provoca és la reacció normal a l’experiència més difícil que pot viure una persona.
 

Com es pot ajudar al familiar o a l’amic d’una persona que s’ha suïcidat?

 

 

“El primer que hem de fer es permetre-li expressar la seva pena i les seves emocions. El dol per una persona que s’ha suïcidat es veu acompanyat amb freqüència de sentiments de culpa, la cerca del perquè, viure-ho com una taca per a la família i moltes altres emocions. Superar aquesta situació pot portar dos o més anys.”

El procés de dol és necessari i diferent per a cada persona i grup d’edat (per exemple en nens i adolescents).

«Permet que la persona s’expressi i pugui desfogar-se.

Una de les coses més importants és saber escoltar.»

«És millor dir "no sé què dir",

que evitar parlar del que ha passat.»

 

 

TEMPS PER A LA REFLEXIÓ

Voldria felicitar-te per haver arribat fins aquí en la lectura d’aquest post! Aquest és un tema molt dur que les persones sovint preferim evitar.

 

• Què has après d’aquesta lectura?
• Què has après de tu?

 

 

 

AGRAÏMENTS

Amb tot l’agraïment i admiració per a aquelles persones que amb empatia i enteresa ajuden d’altres a superar els moments de desesperança més amargs.

 

Lluís Sanmiquel 
Psicòleg Coach